¿Olvido su contraseña? ¿Olvido su usuario?
Iniciar sesión
Professional and reliable web hosting reviews and hosting guide. InMotion Reviews and testimonials customer ratings.

Vida Privada

VIDA PRIVADA de Josep Maria de Sagarra

Una recomanació de Josep Martí

Estava en la formació professional, allò que ara en diuen cicles formatius i vaig pensar en fer un xicotet treball d’investigació, no dic "xicotet" per amagar una tesi doctoral, un treball enormement assenyat, no. Era una comesa enormement humil. Vaig començar en estes jornades; és a dir, al voltant del 8 de març. Eren alumnes ja grans, majors d’edat tots: eren d’automoció, d’ebenisteria, de cuina, i també, les de la meua tutoria de tall i confecció. Vaig parlar-los sobre la dona; ara no recorde exactament, supose que seria sobre la lluita per la consecució dels drets: d’anar als instituts, de cursar una carrera universitària, de poder exercir una professió liberal d’acord amb el títol, del sufragi. Crec recordar que també vaig dir alguna cosa sobre dones valencianes que havien fet avançar la nostra societat. Segur que vaig dir alguna cosa sobre Mencia de Mendoza i la València del Renaixement. Bé, la qüestió és que, després de les jornades monogràfiques sobre la dona, vaig passar una prova objectiva, amb els diversos objectius específics perfectament tabulables. Un poc després, passat un mes, vaig tornar a passar la mateixa prova i, finalment, just abans d’acabar el curs la feren per darrera vegada. D’esta manera vaig poder establir què és el que recordaven immediatament, al cap d’un temps i quan ja havien passat mesos. No hi va haver sorpreses, clar, però, d’alguna manera vaig adonar-me’n de la realitat de la tasca dels docents. En fi, millor no continuar parlant sobre estes coses.


¿Per què he reflexionat tan llargament? No, no es tracta d’emplenar el full de manera gratuïta, sinó perquè se m’obre a mi també, unes dècades després un interrogant: ¿què és el que queda, després d’haver-lo llegit ja fa molts anys, d’un llibre del què hem gaudit? Repetisc el matís: un llibre del qual hem fruït, perquè en cas contrari, evidentment, no en queda res.


Doncs bé, ací, vaig a contestar en sinceritat a tot açò al voltant d’un llibre que em va entusiasmar: Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Repetisc, el vaig llegir ja fa molts anys i no l’he rellegit més. No per res, sinó perquè de manera paral·lela a com ocorre en la balada Der Zauberlehrling de Goethe -l’aprenent de bruixot- com més llibres llig, descobrisc amb meravella que en són molts més els que em queden per fruir. Per tant, ¿què en puc dir del llibre?
Doncs, en primer lloc, la impressió que em va quedar, d’haver llegit una obra mestra. Un llibre que, d’haver estat escrit en una altra llengua, evidentment, constaria entre les millors obres del segle XX. Recorde que, potser per comparació després d’este llibre vaig llegir l’Ulisses de James Joyce. La conclusió a la què vaig arribar va ser: Borges tenia raó, els escriptors del segle XX no escriuen pensant en els lectors sinó en els crítics. Això pel que respecta a l’Ulises, un llibre sobre el què quedes molt bé dient que l’has llegit.


No és eixe el cas, repetisc, de Vida privada. Un llibre modern on els hi haja, que incorpora moltes innovacions. D’entrada els diversos estàndards de llenguatge, no parlen igual els obrers que els senyors, no és la mateixa parla la de Barcelona que la del narrador. La incorporació del tema sexual realment fascina en una obra escrita en els anys trenta. Ara bé, a mi, a part de la trama, realment amb un ritme remarcable, em van interessar els aspectes socials. És a dir, en el llibre apareix, de forma nítida, la decadència de la noblesa, però que conserva el títol que atorga honor a qui el posseïx. Ara bé els nobles ja no tenen diners, mentre que els burgesos industrials sí que en tenen; ans al contrari els burgesos per molts diners que tinguen per molt que s’esforcen no posseiran el cobejat títol. D’ací que tots dos sectors socials estan obligats a entendre’s: els nobles per aconseguir allò que hui en dia diuen "cash" i els burgesos perquè de l’aliança eixiran ennoblits amb un títol.


També recorde un altre aspecte: la dictadura de Primo de Rivera. La fascinació de determinades dones de l’alta burgesia pel dictador. I no sols, que també, per la seua imponent figura i l’aura de masculinitat que l’envoltava, sinó perquè amb el dictador la burgesia estava sotmesa a una contradicció enorme. D’una banda els havia llevat els obstacles que limitaven les seus ànsies d’expansió econòmica: havia acabat amb l’activisme anarquista i el pistolerisme; també havia establit un proteccionisme estatal que redundava en un augment de la producció industrial catalana. Ara bé, a l’altra banda de la cara A hi havia la banda B, és a dir, la prohibició d’escriure català en públic, alhora que es vetava qualsevol forma de catalanisme polític.


Tot això apareix en el llibre. Crec per tant i, enllaçant en el que comentava a l’inici que, el que queda d’un llibre al cap dels anys, si realment ens ha agradat, és molt. Si ara em passaren un test sobre el llibre, vull dir un test que m’hagueren passat després d’haver-lo llegit, no dic que haguera tret un 10, però sí una bona nota: la d’haver gaudit de la lectura d’un llibre realment estimulant i enriquidor.

FITXA DEL LLIBRE

AUTOR: Josep Maria de Sagarra
TÍTOL: Vida privada
PÀGINES: 432
ACONSELLAT PER A: Segon de Batxillerat i Cicles Formatius
EXEMPLARS DISPONIBLES A LA BIBLIOTECA: Un

 

Joomla 2.5 Templates designed by Website Hosting